DOC

ensenyament pluridisciplinari - wwwpartalcom

By Roberta Washington,2014-08-12 11:44
8 views 0
ensenyament pluridisciplinari - wwwpartalcom ...

Programa de la XXXIV UCE

Presentació

    Arribar a la XXXIV edició de la Universitat Catalana d‘Estiu no ha estat fàcil: ha calgut que històricament persones com Pere Verdaguer, Jordi Carbonell, Enric Casassas o Miquel Porter i Moix hi hagin posat, literalment, el coll; és a dir, molt d‘esforç personal, molta

    feina col?lectiva i el seu prestigi cívic per tirar endavant el compromís amb els Països Catalans i la seva gent. Ara, com a president de l‘Equip Rector, em disposo a agafar el relleu i assumir el nou repte d‘aquest mes d‘agost des d‘una posició ben diferent de com ho he fet fins ara com a professor. La tasca de l‘Equip Rector ha estat formidable, però profitosa, com estic convençut i espero que comprovareu als diferents cursos i seminaris en què participeu.

    Tot i que, per sort, la situació és ben diferent de la de les acaballes del franquisme, quan sorgí la Universitat Catalana d‘Estiu, si comparem alt per alt altres ofertes de cursos estivals, és ben cert que la UCE continua representant una manera d‘entendre el país que,

    en una societat que va massa darrere el que és políticament i mediàticament correcte, tenim la sensació que es va desdibuixant cada dia. Si no hi fem res, és clar. No creiem que ens faci cap bé tenir un país desmobilitzat, és a dir, incapaç de mobilitzar-se per si sol. La UCE ha de continuar interessant als estudiants i així ho han entès les quatre diputacions

    del Principat, els tres consells insulars i la munió d‘ajuntaments que han establert beques per a assistir-hi perquè aquest serà un bon indicador contra l‘aigualiment general. El

    projecte de crear un centre d‘estudis de la UCE a l‘abadia de Sant Miquel de Cuixà — que

    a les acaballes del 2003 podria ser una realitat serà un instrument molt útil. És previst

    que, en un termini de dos anys, hi passin cada any més de 3.000 alumnes procedents d‘arreu dels Països Catalans, hi convisquin i descobreixin un nou marc — encara avui ben

    vàlid, per antic que sigui de relacions i de referències, un nou espai perquè, com a poble, tinguem cada vegada més una veu a Europa i al món.

Joandomènec Ros i Aragonès

    President de la Universitat Catalana d‘Estiu

ENSENYAMENT PLURIDISCIPLINARI

    (16 h)

    1. El segle de la genòmica: oportunitats i riscos en el control artificial de la vida Coordinació: Eduard Aibar (UOC)

    L‘àmbit de les biotecnologies constitueix un dels eixos fonamentals de la tecnociència contemporània. Des del descobriment de l‘ADN l‘any 1953, per Watson i Crick, la genètica ha experimentat un desenvolupament espectacular: des de les tècniques d‘enginyeria

    genètica que han fet possible la manipulació artificial del codi genètic, passant per les tècniques actuals de clonació, fins la publicació recent de la seqüència del genoma humà. Tanmateix, el ventall de possibilitats que obren aquesta mena de troballes tecnocientífiques planteja sovint interrogants socials d‘ordre molt divers: patents sobre gens, qüestions ètiques al voltant de la clonació i la reproducció, aliments transgèncics i polítiques agrícoles globals en són només una petita mostra.

    Aquest curs pretén explorar aquesta mena de problemes oferint, d‘una banda, un panorama de l‘estat actual de la recerca en aquests camps i de les aplicacions més importants que s‘esbossen per a un futur proper. De l‘altra, el curs explorarà descriptivament i avaluativa alguns dels problemes de caire social, ètic o polític que es plantegen en aquest àmbit, mitjançant la intervenció d‘experts i representants de grups o col?lectius amb punts de vista diferents.

dia 16

    Genòmica i enginyeria genètica: mites i realitats científiques

    per Sílvia Atrian (Departament de Genètica, UB)

    Cèl?lules mare embrionàries i clonació terapèutica: la nova medicina regenerativa per Anna Veiga (Servei de Medicina de la Reproducció, Institut Universitari Dexeus)

dia 17

    Teràpia gènica

    per Adela Mazo (Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, UB)

    Què ens diu el genoma humà sobre qui som?

    per Arcadi Navarro (Unitat de Biologia Evolutiva, UPF)

dia 18

    Avantatges i inconvenients de la patentabilitat de la biotecnologia

    per Josep Àngel Ruiz Hita (Torrents Advocats)

    Què pensa i què sap la gent de la ciència? El model de dèficit en la comprensió pública de la ciència per Eduard Aibar (Institut Interdisciplinari sobre Internet, UOC)

dia 19

    Bases moleculars de la malaltia

    per Ramon Bartrons (Unitat de Bioquímica, UB)

    El clonatge humà: un malson o una oportunitat?

    per Francesca Puigpelat (Departament de Ciència Política i de Dret Públic, UAB)

2. Societat i medi ambient

    Coordinació: Núria Ferrer (UPC)

    (amb el suport de la Societat Catalana de Física i la Societat Catalana de Biologia) El desenvolupament i les noves tecnologies sovint van lligats al consum energètic, la relació entre els seus creixements sembla provada. Es podria planificar el creixement de les poblacions, amb l‘objectiu d‘aprofitar-ne al màxim les oportunitats, sense patir-ne els

    riscos?

    Volem conèixer l‘opinió de científics, especialistes en diferents aspectes d‘aquesta problemàtica: demografia, energies alternatives, potabilització o contaminació d‘aigües, espais naturals, arquitectura i urbanisme.

dia 21

    Les noves biotecnologies, beneficis i riscos

    per Pere Puigdomènech (IBMB-CSIC)

    Augmenta la freqüència d’aparició d’eixams de meduses? Factors i mecanismes que promouen aquest fenomen

    per Josep M. Gili (ICM-CMIMA)

dia 22

    Riscos meteorològics a la Mediterrània

    per Agustí Jansà (Centre Nacional de Meteorologia, Mallorca)

    Riscos geològics: terratrèmols, vulcanisme

    per David Serrat (rector de la Universitat de Vic)

dia 23

    Impacte ambiental de la telefonia mòbil

    per Jordi Romeu (ETSE de Telecomunicacions de Barcelona, UPC)

    Infraestructures de telecomunicacions

    per Albert Cuatrecases (TRADIA)

    Són perjudicials les antenes? És previsible que la utilització freqüent de telèfons mòbils sigui perjudicial per al cervell humà?

dia 24

    Energia solar

    per Jordi Andreu (UB)

    Energia eòlica

    per Josep Puig (Ecoservis)

CIÈNCIES DE LA NATURA

    (20 h)

    Els paisatges de Catalunya. Característiques i gestió Coordinació: Martí Boada (UAB)

    La valorització del paisatge és un element indispensable en l‘Estratègia Territorial Europea que planteja preguntes i ha de fer propostes per a la sostenibilitat en l‘ús del territori. La

    contínua pèrdua del patrimoni paisatgístic planteja una necessitat urgent de reconeixement i posada en valor dels espais paisatgístics. Un dels primers instruments és

    un model propi inserit en la dinàmica dels paisatges mediterranis a partir de la

    identificació i la caracterització dels paisatges de Catalunya.

Canvis d’ús en el paisatge i sostenibilitat

    per Martí Boada

    dia 16, de 10 a 12 del migdia i dia 17, de 10 a 11 del matí El fons microbià del paisatge: un element essencial de l’estructura i dinàmica de la natura

    per Francesc Torrella (U Múrcia)

    dia 18, de 10 a 12 del migdia

    Criteris paisatgístics en el planejament territorial i urbanístic per Jordi Bellmunt i Anna Zahonero (UPC)

    dia 19, de 9 a 12 del migdia

    Aplicació a Catalunya de la Convenció Europea del Paisatge per Xavier Martí

    dia 20, de 9 a 12 del migdia

    La ciència del paisatge. Aspectes metodològics

    per Maria de Bolòs (UB)

    dia 21, de 9 a 12 del migdia

    Espais naturals protegits i connectivitat

    per Xavier Carceller (ETSAB, UPC)

    dia 22, de 9 a 12 del migdia

    La gestió del paisatge

    per Jaume Busquets (UAB)

    dia 23, de 9 a 12 del migdia

CIÈNCIES SOCIALS

Dret

    Coordinació: Max Turull i Rubinat (UB)

Catalunya, País Valencià, les Illes Balears i el dret castellà: de l’ahir a l’avui (20 h)

    per Mònica Gonzàlez (UOC)

    dies 20 i 21, de 10 a 11 del matí i 22 i 23, de 9 a 11 del matí

    per Elisabet Ferran i Planas (UPF)

    dies 20, 21, 22 i 23, d‘11 a 12 del migdia i 24, de 10 a 12 del migdia

    El curs pretén fer una prospecció històrica en els diferents drets dels antics territoris de la Corona d‘Aragó i Castella, des de l‘època medieval fins l‘actualitat, per tal de poder explicar quines són i com s‘han format històricament les principals diferències entre el dret català actual i el de la resta de l‘estat espanyol.

L’Islam a l’Europa d’avui: algunes situacions conflictives per a la convivència

    coordinat per Ujala Joshi i Jubert (UB)

    Els moviments migratoris dels últims anys des de països islàmics cap a Europa qüestiona molts dels principis ètics i polítics tradicionals europeus, que aporten una diversitat cultural molt enriquidora, però que afecten també moltes vegades la convivència diària. Aquest procés de rebuig dels immigrants, sobretot dels d‘origen àrab, s‘ha agreujat després dels atemptats de l‘11 de setembre. Aquest curs oferirà una visió multidisciplinària de la problemàtica que els moviments migratoris islamistes produeixen a Europa, fent especial èmfasi a les formes d‘assentament i a la protecció dels drets humans.

1. L’Islam i els valors ètics i jurídics de l’Europa occidental tradicional

    per Mercè Viladrich (UB)

    dia 16, de 10 a 12 del migdia

    La immigració genera un fort impacte sobre els valors ètics i jurídics de la societat europea i sobre l‘organització social. El concepte europeu tradicional de ―drets humans‖ i la seva preservació es veuen afectats per la presència d‘altres cultures, com ara l‘Islam.

    2. L’ordenament jurídic davant la immigració

    per M. Eugènia Clara Bayarriz (magistrada de l‘Audiència Provincial de Barcelona) i Ramon Salada (advocat penalista i professor a la UB)

    doa 17, de 10 a 12 del migdia

    S‘estudiarà la resposta de l‘ordenament jurídic espanyol a la problemàtica, amb un èmfasi

    especial en la Llei d‘Estrangeria i la seva aplicació.

    3. La marginació social de les dones islàmiques: un problema de violència de gènere per Judith Ibàñez (regidora de l‘àrea de serveis socials de l‘Ajuntament de Cornellà)

    dia 18, de 10 a 12 del migdia

    En la convivència diària aquests moviments migratoris produeixen problemes d‘ordre social i públic que afecten aspectes socials diversos. Peer exemple, problemes d‘integració a les escoles, d‘organització familiar... Analitzarem la situació de les dones islàmiques i

    l‘entorn de violència física i psíquica a què són sotmeses.

    4. Islam, conflictes socials i respostes polítiques

    per Joan Saura (IC)

dia 19, de 10 a 11 del matí

    per Josep Montilla (PSC)

    dia 19, d‘11 a 12 del matí

    Polítics catalans explicaran les seves experiències en aquest àmbit, les solucions aportades i el grau d‘èxit que han tingut i, així mateix, les seves propostes de futur.

Economia

    Coordinació: Elisenda Paluzie (UB)

    Costos i beneficis de la No-Espanya: una perspectiva econòmica (20 h) El curs analitzarà els determinants del creixement econòmic a Catalunya i prestarà una atenció especial a l‘obertura a l‘exterior, al teixit empresarial, a l‘estructura productiva i al dèficit fiscal amb l‘Estat. Un cop descrites les característiques principals de l‘economia catalana, s‘analitzaran els costos i els beneficis d‘un possible trencament amb l‘estat espanyol.

    Globalització i geografia del poder econòmic

    per Xavier Vives (INSEAD, París)

    dia 16, de 9 a 11 del matí

    L’atròfia del sector públic a Catalunya

    per Ramon Tremosa (UB)

    dia 17, de 9 a 11 del matí

    Capital públic i dèficit fiscal. L’impacte sobre l’economia catalana

    per Jordi Pons (UB)

    dia 18, de 9 a 11 del matí

    El creixement a llarg termini de l’economia catalana

    per Jordi Gual (IESE, Barcelona)

    dia 19, de 9 a 11 del matí

    Catalunya-Espanya: 1714-2000, balanç de 300 anys de relació

    per Jordi Maluquer de Motes (UAB)

    dia 20, de 9 a 11 del matí

    L’impacte de la unió monetària sobre l’economia catalana

    per Joan Costa (LSE i UB)

    dia 21, de 10 a 12 del migdia

    On va l’estalvi dels catalans?

    per Joan Hortalà (UB)

    dia 22, de 10 a 12 del migdia

    Les relacions comercials de l’economia catalana

    per Martí Parellada (UB)

    dia 23, de 10 a 12 del migdia

Un pas més en la construcció europea

    Organitza: ADICEC amb la col?laboració de l‘Oficina del Parlament Europeu a l‘estat espanyol (delegació de Barcelona).

    Continuarem aprofundint en el dia a dia de la Unió Europea. Tractarem temes d‘actualitat que poden esdevenir fites molt importants que determinaran el futur de la UE: volem transmetre als alumnes que Europa és un projecte que es construeix dia a dia, en moviment continu i que tots aquests canvis, en tant que ciutadans europeus, ens afecten

    directament i cal conèixer-los. Avaluarem de manera global l‘assoliment d‘aquesta fita i també la introducció de l‘euro com a moneda única a Europa.

    La carta dels drets fonamentals

    per Xavier Ferrer i Junque (ADICEC)

    dia 16, d‘11 a 12 del migdia

    Balanç de la introducció de l’euro

    per M. Dolors Grau i Cardet (ADICEC)

    dia 17, d‘11 a 12 del migdia

    La conferència intergovernamental del 2004

    per Carles Gasòliba i Böhm (diputat al Parlament Europeu)

    dia 18, d‘11 a 12 del migdia

    Estat de l’ampliació de la Unió Europea

    per Xènia del Castillo (ADICEC)

    dia 19, d‘11 a 12 del migdia

    La convivència de les noves cultures en la Unió Europea

    per Miquel Esquirol (ADICEC)

    dia 20, d‘11 a 12 del migdia

Economia del turisme

    per Antoni Sastre i Joan Mir (UIB)

    dies 16, 17 i 18, d‘11 a 12 del migdia

    1) El turisme dins l‘economia. La importància del turisme dins l‘economia. El cas de les Balears. El turisme a la balança de pagaments. El turisme com a motor de desenvolupament econòmic.

    2) El mercat turístic. La demanda turística. L‘oferta turística. Les cadenes hoteleres.

    L‘equilibri del mercat. La solució oligopolística en el cas de Balears.

    3) Evolució històrica. El turisme abans del turisme. El "boom turístic". La crisi dels setanta i

    la posterior recuperació.

Comunicació

    Coordinació: Carme Ferré Pavia (URV)

Comunicació de crisi: conflictes socials i gestió de la imatge (20 h)

    En els darrers mesos, molts conflictes d‘origen social han pres també el carrer: els fòrums contra la globalització del capitalisme econòmic més liberal, la lluita del moviment contra al PHN, les reaccions al fenomen migratori enmig de la crisi política internacionalitzada a partir de l‘11-S… La comunicació de crisi ha de ser gestionada per organismes, autoritats i moviments socials organitzats per a incidir en la seva imatge pública. L‘UCE ha convidat

    els protagonistes i els analistes d‘aquesta gestió perquè expliquin des de la ciutadania, la professió i la universitat com es crea discurs públic al voltant d‘un determinat conflicte.

La lluita de l’Ebre en els mitjans de comunicació

    per Manolo Tomàs i Ferran Barreno (Plataforma en Defensa de l‘Ebre)

    dies 19, 20 i 21, de 2/4 d‘11 a 12 del migdia (dia 21, projecció del documental ?Aigua, la font de la vida?, de Màrio Pons)

Mitjans i discursos: observar i contrastar

    per Miquel Almirall, Albert Berrio i Vicenç Conca (Contrastant)

    dia 20, 21 i 22, de 9 a 2/4 d‘11

    Els mitjans de comunicació són molt sovint l‘única font per a conèixer la part de la realitat en la qual no tenim experiència directa. L‘objectiu del curs és cridar l‘atenció sobre alguns aspectes del discurs periodístic. L‘ús d‘una metodologia, l‘anàlisi del discurs ens permet veure que el text periodístic ens ofereix una determinada versió de la realitat, darrere la qual hi ha un punt de vista. Un cop acceptat aquest plantejament cal preguntar-se si aquesta versió es construeix sobre unes bases sòlides, o bé si es tracta només de miratges. Alguns fets o dades numèriques que ofereixen els textos periodístics com a incontrovertibles poden resultar altament reveladors de com els media construeixen sovint castells de sorra.

    S‘analilitzarà la situació sociolingüística de la llengua catalana amb exemples concrets que seran emmarcats dins un determinat discurs sociolingüístic i es criticarà el discurs liberal i el discurs cofoista.

    L’Observatori sobre la Cobertura Informàtica de Conflictes i la protesta antiglobalització per Mavi Dolz i Elisenda Lara (OCC)

    dia 22, de 2/4 d‘11 a 12 del migdia, i dia 23, de 9 a 12 del migdia

    L‘OCC és un observatori creat per la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiants i

    professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació, amb la intenció de desvetllar la base ideològica que coopera a la conformació de les mentalitats a través del discurs dels media.

Els mitjans de comunicació després de l’11-S 2001

    Taula rodona que organitza el Grup de Periodistes Ramon Barnils/UCE

    amb Toni Castel (UAB), Salvador Cot (TV3) i Oriol Cortacans (El Temps), moderador dia 24, a les 6 de la tarda

Revolució informàtica radiofònica: globalització o localisme

    per Miquel Marimon

    (amb el suport de Catalunya Ràdio)

    dies 16, 17 i 18, de 9 a 2/4 d‘11 del matí

La notícia, el fet noticiós. Com explicar-la per televisió

    per Joan Víctor de Barberà

    (amb el suport de TV3)

    dies 16, 17 18, de 9 a 2/4 d‘11 del matí

    Per a explicar un fet, una notícia, ens podem servir de molts mitjans i cada un d‘ells té les seves característiques. La narració oral (conferència, ràdio, cançó etc), l‘escrita (llibres, diaris etc), la combinació de l‘oral ajudada per gràfics, dibuixos o imatges (auques, pel?lícules, informatius de TV etc) són les principals formes d‘exposar una història, un fet, una notícia. En el curs es pretén donar les claus per a saber com presentar un fet, una història, una notícia per televisió.

HUMANITATS

Àrea de llengua i literatura

    Coordinació: Cristina Badosa (UP)

1. Filòlegs, polítiques lingüístiques i aprenentatge de llengües (20 h)

Present i futur del català a la Unió Europea

    a càrrec Albert Branchadell (UAB)

    (amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)

    dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

    Un cop celebrat l‘Any Europeu de les Llengües (2001), i a les portes de la propera ampliació de la Unió Europea (2004), dedicarem a aquest curs a analitzar la situació de la llengua catalana a partir d‘estudis sociològics recents (com ara l‘enquesta del Govern d‘Andorra i l‘enquesta francesa d‘estudi de la història familiar (1999), la darrera edició de l‘enquesta metropolitana de Barcelona (2000) i l‘estudi 2.410 del CIS (2002), i les perspectives de la llengua en una Unió Europea ampliada que incorporarà un seguit de llengües d‘estat demogràficament més reduïdes que la catalana.

Legislació lingüística a Catalunya

    (amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)

    per Joan Ramon Soler

    dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

    Anàlisi dels àmbits on és preceptiva la presència o l'ús del català d'acord amb el concepte de llengua pròpia, i dels drets lingüístics que es desprenen del concepte de llengua oficial. Comentari de l'articulat de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, de les disposicions que la despleguen i de les altres normes lingüístiques vigents tant catalanes com estatals que completen el marc legal sobre llengua. Especial referència als avenços que comporta la normativa catalana recent, i als obstacles derivats de les normes estatals, de determinades interpretacions jurisprudencials i altres factors. Visió comparada amb la normativa de la resta dels Països Catalans, amb referències a les altres comunitats lingüístiques de l'estat espanyol i a la situació internacional.

    Els àmbits que s'exposaran o sobre els quals almenys posarem exemples són les administracions públiques, inclosa la de justícia i els registres estatals, els organismes centrals de l'Estat, els documents públics, la toponímia, l'etiquetatge i la retolació, el drets laborals i la regulació vigent en altres àmbits socioeconòmics.

EuroCom: saber llegir totes les llengües romàniques en sis lliçons

    per Til Stegmann (U Frankfurt)

    dies 16, 17 i 18, de 10 a 12 del migdia

    L‘ensenyament tradicional de llengües no té en compte sistemàticament els coneixements lingüístics preexistents en els alumnes. Rebutjar aquests coneixements és completament antieconòmic. Es feia i es fa per por de les "interferències". La nova didàctica del plurilingüisme hi contraposa el concepte de les "transferències" i les sistematitza per a servir de base a un accés accelerat. El mètode EuroCom, desenvolupat des de 1981 a la Universitat de Frankfurt i acabat de publicar també en català (vegeu eurocomresearch.net>, mostra a l‘aprenent quins són els coneixements que ja té en les

    llengües que domina en els camps del lèxic, de la fonètica, de la sintaxi, de la morfologia i de la formació de mots i que automàticament, i simultàniament, pot transferir a tota una família de llengües. Del curset els participants sortiran sabent llegir de manera sistemàtica textos en occità, italià, portuguès/brasiler/gallec, francès, sard, romanès i sabran molt més de com funciona aprendre llengües.

Interferència i subordinació en la terminologia catalana

    per Lluís Marquet

    dies 20, 21, 22, 23 i 24, d‘11 a 12 del migdia

    L‘objectiu fonamental del curs és exposar i analitzar la situació d‘interferència i de subordinació a què es veu sotmès actualment el català. Això afecta sobretot la terminologia nova que cal anar introduint a fi d‘actualitzar-lo. Molt especialment, cal examinar els

    criteris generals que s‘apliquen a l‘hora de fixar els nous termes que necessita la llengua, perquè sovint s‘opta per les solucions més acostades al castellà en lloc de preferir formes

    més genuïnes, les quals, a més, acostumen a ésser més universals, és a dir més semblants a les solucions de la majoria de llengües. I així, a causa d‘aquesta preferència, el català especialitzat va esdevenint cada cop més un calc del castellà. El curs pretén exposar les possibilitats que té la nostra llengua de fixar la nova terminologia d‘una manera genuïna i frenar, així, la tendència esmentada, que només porta a una llengua còpia de l‘altra. Si la llengua presenta exemples de solucions pròpies que eviten la subordinació, no s‘entén perquè en altres casos s‘han acceptat solucions subordinades, que, a més, es basen en les particularitats de l‘altra llengua. Una comparació amb les solucions de les altres llengües

    ajuda sovint a detectar molts d‘aquests casos, per als quals cal proposar solucions alternatives, més d‘acord amb la llengua tradicional i alhora més universals. En resum, si no volem continuar essent una llengua subordinada, cal que optem decididament per una terminologia catalana genuïna.

Planificació lingüística i integració sociocultural

    per Bernat Joan i Marí

    dies 21, 22, 23 i 24 de 10 a 11 del matí

    Cada vegada més, la supervivència de les llengües passa per la planificació lingüística. No es pot deixar l‘ús de la llengua, la seua codificació o la presència a àmbits de nova creació a l‘atzar, perquè això en suposaria l‘anorreament. La planificació lingüística, emperò, actualment té nous reptes al davant: en un món cada vegada més interconnectat, amb l‘omnipresència de les noves tecnologies i amb un canvi socioeconòmic cada cop més accelerat, s‘han d‘implementar noves estratègies de planificació per assegurar el futur de la llengua (de les llengües).

    Així mateix, en un context d‘intercomunicació entre comunitats diferents i d‘importants migracions (fonamentalment, del sud cap a les àrees més desenvolupades econòmicament i tecnològicament) es presenta el repte de la integració sociocultural, fonamental per a la vertebració social de les diferents comunitats humanes.

Vint anys del debat sobre l’estàndard

    per Gabriel Bibiloni (UIB)

    dies 21, 22, 23 i 24, d‘11 a 12 del mida

    La implantació del català en els usos públics, dels quals havia estat exclòs durant el franquisme, i especialment en els mitjans de comunicació, ha estat associada a l‘aparició i

Report this document

For any questions or suggestions please email
cust-service@docsford.com