DOC

Guerau de Liost

By Pauline Ford,2014-08-12 10:04
8 views 0
Guerau de Liost ...

Guerau de Liost

La ciutat d'ivori

1

    ?Coupez le myrte blanc aux bocages d'Athènes...?

    EAN MORÉAS J

?A Eugeni d'Ors, Glossador,

    per tal com, magnànim, tutelà

    Guerau de Liost, cavaller novici; per tal com aladament insufla

    normes civils;

    brinda, pompàtica, l'entrada

    la Ciutat d'Ivori.?

    2

PÒRTIC

    Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i or: tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,

    i, reflectint-se, netes, en la maror turgent, serpegen de les ones pel tors adolescent.

    L'ivori té la gràcia d'un marbre constel?lat d'aurífiques polsines, com una carn d'albat.

    Bella ciutat de marbre del món exterior, esdevinguda aurífica dins un esguard d'amor!

    Ets tota laborada amb ordenat esment. Et purifica el viure magnànim i cruent.

    I, per damunt la frèvola grandesa terrenal, empunyaràs la palma del seny que és immortal.

    3

RAMBLA AVALL

    Bella Ciutat d'Ivori: escolta un pelegrí

    Pi de tos carrers i places. Del campanar del ragen set hores, fresques de l'aire del matí.

    Ix de Betlem, s'atura sota el portal barroc del ciutadà bullici com afrontant el xoc,

    una devota. I marxa, després, a poc a poc.

    En caminar, camina molt graciosament. La mantellina deixa entretenir amb el vent. Entre ses randes vola, ullprès, el pensament.

    Oh dona inconeguda qui et poses l'una mà dessobre el pit, torçada caient, si fa no fa, com una cabridella que fes de bon criar!

    ?Amb les parpelles baixes, apagues l'innocent esguard, com una boira qui entela el firmament, i t'acalores, púdica, si et fan un compliment?

?Ets una pecadora de fàcil turpitud

    i menes un esquàlid galant esmaperdut com una santa mena el drac amb sa virtut?

    ?Ets una jove vídua amb un infant d'escreix, amb una filla núbil on ta beutat reneix, i el vostre amic, oh dolça parella!, és el mateix?

    ?Ets la fidel esposa d'un mariner qui és lluny, qui tornarà de Cuba cap a darrers de juny i és tan cepat que aixafa les nous d'un cop de puny?

     * * *

    Fins a Betlem me'n torno, refent el teu camí. Prenc el Passeig de Gràcia per si podré esbargir

    aquesta amor nascuda amb l'aire del matí.

    4

EN EL PASSEIG DE GRÀCIA

    Allibereu-me d'aquest mal d'amor, oh dones presumides, casolanes, que totes em podríeu ser germanes!... Allibereu-me d'aquest mal d'amor.

    Prou que, passada l'hora displicent, us deixaré sense triar l'amiga. Vostres besades que un no res mustiga són la pruïja d'un alè de vent.

    Mes ja debades em redreço ardit. Les ales sento d'una calma nova com senyoregen de mon si l'alcova, on el deler se'm va tornant delit.

    I ja cap dona en el passeig no veig. Tal volta siguin al llevant de taula. Tu, mentrestant, sens dir-me cap paraula, romans amb mi com en etern festeig.

    Car m'acompanya ton record i em plau, aquell record de l'hora matutina. Del cel estant la teva faç s'inclina i em deus mirar, que tot el cel és blau.

    5

SUPÒSITS

    Bella dona inconeguda: quina almoina m'has donat? Una angèlica beguda?

    Una menja de pecat?

    ?El turment, qui mai no fina, d'ignorar-te sempre més, com si fossis la veïna que no es vol saber d'on és

    i que un hom alguna tarda desvagada conquerí

    i que ens fa mitja basarda si ens espera pel camí?

    Betlem eixires sola. De

    No te'n vull pas fer retret. Mes l'enginy debades vola per copsar ton gai secret.

    Quin deler t'hi menaria? D'aleshores que jo hi vaig. ?Amb les filles de Maria vas a fer-hi el Mes de Maig,

    aquell mes que lligueu tractes amb les flors i l'àngel dolç, amb les flors encara intactes qui perfumen nostra pols?

    ?O en el fons de les capelles, amb esplais irreverents, un diàleg descabdelles d'amagat de tos parents?

    ?O en la fosca mig perduda, vora el Crist del passadís, li pregaves, com la druda, que el parany et beneís,

i com una Magdalena

    li besaves el brocat,

    doblegant la teva esquena amb carnal humilitat?...

Donaria sens recança,

    per saber-ho, tot delit; que, si el pler a estones cansa,

    6

    el record no fa neguit.

    I el record que jo tindria fóra gràvid de ton nom, i et veuria cada dia

    esperant-me en un tocom,

i em series coneguda

    en el vici, en la virtut. Ni la mort, que tot ho muda, colpiria el meu escut.

    7

VORA DEL PORT

Retreta viu la graciosa dama

    vora del port on és la mar llatina. Mes del llebeig, cada matí, la flama li colra el braç sota la randa fina.

    Braç d'almoinera, a poc a poc l'inclina al mirador que un lligabosc enrama, i d'amagat rega la clavellina darrera el test arrecerant la cama.

    Un oronell travessa que enamora, i, tot volant, frega la regadora i esquitxa el braç, que es decantava un xic.

    Cap a llevant la boira s'esclarissa. Unes campanes van tocant a missa,

    Montjuïc. i el sol ixent ensagna

    8

TES MANS

    Als llavis tancades que amb elles incites, servant-hi infinites llavors de besades,

    al pit encreuades, d'antigues ermites les santes imites en pedra tallades.

    Un clot hi perdura, dels llavis mesura, damunt cada dit.

    Oh! com tastaria l'esquitx d'ambrosia del clot més petit!

    9

FLOR DE NEU

Dona perfeta per voler de Déu,

    summa i espill de meravelles nades: ets la donzella de les trenta anyades, tija de foc sota la vasta neu.

    El foc et mena com una ombra lleu, mes les clivelles de l'esguard, tancades, de dins estant abrandarà debades. Tan vergonyosa nostra amor et féu!

    Com, resseguint-te, l'esperit no vola, la flama interna va cremant-se sola, fins que, tot d'una, trasbalsant el pit,

amb estrebada nupcial abasta

    la teva neu, agemolida i casta

    sota les randes i el domàs del llit.

    10

Report this document

For any questions or suggestions please email
cust-service@docsford.com